Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for 2 abril 2016

dL’altre dia ens alçàvem amb la notícia sobre la proposta de Manuela Carmena d’anomenar el Valle de los Caídos el Valle de la Paz, proposta que, per un moment, em va desconcertar: no sabia ben bé a què es referia ni a quina voluntat responia aquesta nova denominació; semblava que l’alcaldessa hagués estat pensant  durant tres o quatre dies què proposar en una de les dates més nefastes de la història de l’Estat Espanyol: l’1 d’abril, tant de 1939 com de 1959. Aquest darrer any va ser inaugurat tal monument amb un objectiu clau: homenatjar els màrtir i herois de la croada front als rojos captius de guerra i presoners polítics, tot i que també va servir per soterrar Franco i l’”absent” Primo de Rivera. Sembla que van passar per allí més de vint mil persones sotmeses a l’empresa d’enaltir per sempre una dictadura i humiliar eternament els vençuts, tasca beneïda per l’Església catòlica.

Aquest monument sempre ha estat objecte de crítiques i d’opinions diferents, tan sols la Llei de Memòria Història va avançar en el sentit de no realitzar celebracions profeixistes en aquell lloc però mai no s’ha pogut consensuar ni determinar de quina manera una democràcia avançada ha de tractar amb un lloc com aquest. D’experiències en tenim moltes: Villa Grimaldi a Xile, Auschwitz, Mauthausen, o gairebé totes les comissions de la veritat americanes que han fet una tasca lloable. Fins i tot Mauthausen, on van morir al voltant de 5000 espanyols per la repressió nazi, és un lloc més adient per a la memòria història que el que s’ha fet al Valle de los Caídos.

Així no anem enlloc, senyora Carmena. Aquest lloc no pot ser un Valle de la paz, simplement perquè la voluntat del dictador quan es va construir no va ser aquesta i anomenar-lo així no seria sinó una forma de pervertir la història i d’enganyar a moltes generacions. Cal pensar com convertir aquesta obra en un monument per la dignificació i per la memòria històrica, per a explicar a les generacions futures que un govern dictatorial, alçat contra un triat democràticament, va esclavitzar milers de persones com a mesura repressora que eternitzara el seu sofriment. A més a més, El Valle de la paz va ser una pel·lícula del 1961 realitzada per Andrew Marton per exalçar aquest indret de la mort i de la vergonya. El que va començar l’1 abril del 1939 no va ser la pau, sinó la “pau incivil”, en paraules de Julián Casanova, un període de destrucció física i psicològica del vençut, d’execucions massives, de presó i de tortura. No es pot amagar la història i les forces polítiques “pel canvi” han de començar a desfer-se’n de les decisions acomodatícies, del “tant se val” i de fer política en la butaca. Cal, senyora Carmena, deixar de comptar les síl·labes, de fer-se el nus de la corbata, com deia el poeta Estellés.

Anuncios

Read Full Post »

A %d blogueros les gusta esto: